6 de setembre del 2009

Mexic, ni lindo, ni querido...

Cap de setmana intens a Chiapas, Mexic. Vam comensar comprant un gorro de guiri, fet que ja va encaminar turisticament el nostre viatge. I si, vam deixar que ens prenguessin el pel tres jinetes solitarios, i un altre senyor en un sis-cents... pero comencem pel principi.

Divendres, com teniem previst, vam anar al Hoyo del Cimarron, amb l'Adrian i el Carlos, uns amics de Petatan. L'excursio de 2 hores amb cotxe i mitja hora mes pujant montanya va ser molt entretinguda, sobretot perque ho vam amenitzar amb diverses cansons de Sabina, i altres temes coneguts: la vaca lechera, la sardina, al partir un beso i una flor, el cant del barsa, la telaranya... Temazos, vamos...

El Cimarron es impressionant. Diuen que la forma perfectament cilindrica de la montanya va ser per culpa d'un tros de meteorit (el mateix que va destruir els dinosaures), pero nosaltres estem convensudes que va ser superman fent un tornado. La montanya fa un forat d'uns 200 metres de diametre, i al fons, la vegetacio es totalment diferent. Impressiona molt.


Dissabte, de bon mati, ens vam dirigir a Mexic. Despres de 2 hores de viatge ja erem a la Mesilla, frontera de Guatemala amb Mexic, demanant permisos per passar, i al cap de 2 hores mes, ja teniem 10 persones al nostre voltant preguntant-nos si voliem pujar a cavall per visitar els llacs de Montebello. I com no, vam caure a la trampa (alguns mes que altres)... Primera timada del dia, tot i que l'experiencia de pujar a cavall no va estar malament del tot.

Despres de dinar ( si a allo que ens van servir se li pot dir dinar), ens vam dirigir a Comitan, ciutat Mexicana popera a la frontera, on vam dormir, i vam poder comprovar la tranquilitat dels mexicans, i la diferencia cultural amb guatemala. Els mexicans son mes nets, i no hi ha overbooking als autobusos!! (per arribar a mexic vam entrar 29 persones i una gallina dins una furgoneta per a 7 persones!!).

Avui diumenge, mes tranquiles, hem visitat les grutes de Ranxo Nuevo, a San Cristobal de las Casas, i unes ruines maies, a Tenam Puente, aprop de Copitan.

Per sortir de Mexic, els mateixos senyors de la aduana s'han embutxacat 450 quetzals (uns 45 euros), que estem segures es gastaran al Casino. Pero era la unica manera de sortir d'alli!!!

I dema comensem una nova aventura!! Marxem definitivament de San Antonio direccio Coban, ons ens trobarem amb l'Ericka, el nostre contacte de l'associacio ADPVerapaz, per coneixer com treballen, i per crear un primer contacte amb ells. Us ho anirem explicant!!!

Per cert, cada vegada estem mes integrades en la cultura guatemalteca i mes properes als guatemaltencs, je, je, je... Si no ens poseu comentaris, amenasem en quedarnos aqui!!!

Petons i besitos!!!

5 comentaris:

Dora Cervelló ha dit...

Si avui rebeu una trucada de l'embaixada, he estat jo que he trucat quatrecentes vegades aquests cap de setmana a l'embaixadora preguntant noticíes vostres.(és broma)
Bé, a banda de les trucades, veig que els caps de setmana són una passada, el que si que és veritat és que ens feu autèntica enveja. Neus ja m'estàs preparant un viatge d'aquestos per a l'estiu que bé per al papa i per a mi.
Una abraçda ben forta.

Roser ha dit...

Per al papa?? Si us penseu que jo me quedaré soleta a casa un mes amb la Junna ho teniu clar!!! L'any que bé marxem el cinc!!!!!!
I Neus obre el mobil que a ta mare la mataras d'un disgust!!!!!

Besitos i a disfrutar!!!

Ramir Guiu ha dit...

Jo vull un gorro d'estos de granger!!!

Eva Castellanos ha dit...

Com deia aquell: "volteu el món i torneu al born" o "proveu el xile picant, però torneu que us estem esperant"!

Anònim ha dit...

holaaaaa.....